El racó de l’aprenent

Aprèn català

Aprendre una llengua és més fàcil escoltant-la cada dia. Aquí tot és en català, explicat amb paraules senzilles: la paraula del dia, expressions i jocs. El català t’entrarà per les orelles!

Paraula del dia

enyorar

verb

Sentir la falta d’algú o d’alguna cosa que és lluny.

«Des de Londres, enyoro les tardes a la plaça del poble.»

Expressió de la setmana

Ploure a bots i barrals

Ploure molt fort.

«No surtis ara, que plou a bots i barrals!»

Joc

Quant de vocabulari saps?

🎲 Més jocs: expressions, accents, lletres boges…

Joc de paraules

Escolta i aprèn

Practica l’oïda amb Viquiràdio

ViquiNotícies per a aprenents: notícies explicades amb un català clar i un glossari de vocabulari.
Pòdcasts: escolta’ls tantes vegades com vulguis, al teu ritme.
El directe: posa’t Viquiràdio de fons mentre cuines, treballes o condueixes.
Grups i cantants: busca les lletres de les cançons que t’agradin i canta-les!
Dedicatòries: practica l’escriptura enviant una dedicatòria en català.

Recursos gratuïts

Per continuar aprenent

Parla.cat Curs de català en línia, gratuït, de tots els nivells.
Consorci per a la Normalització Lingüística Cursos de català presencials i en línia.
Voluntariat per la llengua Practica conversant amb persones que parlen català.
Institut Ramon Llull Estudis de català a universitats d’arreu del món.
Diccionari de l’IEC (DIEC) El diccionari normatiu de la llengua catalana.
Optimot Consultes lingüístiques: dubtes de gramàtica i vocabulari.
Softcatalà Traductor, corrector i diccionari de sinònims gratuïts.

Glossari

Totes les paraules i expressions

enyorar (verb): Sentir la falta d’algú o d’alguna cosa que és lluny. «Des de Londres, enyoro les tardes a la plaça del poble.»
aixeta (nom femení): Clau que obre i tanca el pas de l’aigua. «Tanca l’aixeta mentre et raspalles les dents.»
avui (adverbi): El dia en què som. «Avui a Viquiràdio sona música nova.»
demà (adverbi): El dia que ve després d’avui. «Demà ens tornem a escoltar.»
ahir (adverbi): El dia abans d’avui. «Ahir vaig descobrir un grup nou.»
esmorzar (verb i nom masculí): Primer àpat del dia. «Esmorzo pa amb tomàquet cada matí.»
dinar (verb i nom masculí): Àpat principal del migdia. «Diumenge dinem amb la família.»
sopar (verb i nom masculí): Àpat del vespre o de la nit. «Sopem tard i escoltem la ràdio.»
finestra (nom femení): Obertura a la paret per on entra la llum i l’aire. «Obre la finestra, que fa calor.»
petó (nom masculí): Contacte dels llavis en senyal d’afecte. «Fes-li un petó a l’àvia de part meva.»
abraçada (nom femení): Acció d’envoltar algú amb els braços en senyal d’afecte. «Una abraçada molt forta des de Buenos Aires!»
escombraries (nom femení plural): Restes i deixalles que es llencen. «Baixa les escombraries quan surtis.»
llevar-se (verb pronominal): Sortir del llit després de dormir. «Em llevo d’hora per escoltar les ViquiNotícies.»
trucar (verb): Fer una trucada de telèfon; també, picar a la porta. «Truca’m quan arribis a casa.»
aviat (adverbi): D’aquí a poc temps. «La teva cançó sonarà aviat.»
d’acord (expressió): Fórmula per mostrar conformitat. «—Ens veiem a les vuit? —D’acord!»
si us plau (expressió): Fórmula de cortesia per demanar alguna cosa. «Posa’m aquesta cançó, si us plau.»
estimar (verb): Sentir amor o afecte per algú. «T’estimo molt, mare.»
somriure (nom masculí i verb): Gest de la boca que expressa alegria. «Aquesta cançó sempre em fa somriure.»
papallona (nom femení): Insecte amb ales grans i de colors. «Al jardí hi ha una papallona groga.»
mirall (nom masculí): Superfície que reflecteix la imatge. «Es pentina davant del mirall.»
llum (nom femení): Claror que ens permet veure les coses. «Apaga el llum quan surtis.»
platja (nom femení): Extensió de sorra a la vora del mar. «Aquest estiu anirem a la platja de l’Escala.»
muntanya (nom femení): Gran elevació del terreny. «Pugem a la muntanya de Montserrat.»
pluja (nom femení): Aigua que cau dels núvols. «Amb aquesta pluja, millor quedar-se a casa.»
cançó (nom femení): Composició musical amb lletra per ser cantada. «Quina és la teva cançó preferida en català?»
veu (nom femení): So que fem en parlar o cantar. «A Viquiràdio, la teva veu també compta.»
escoltar (verb): Parar atenció al que se sent. «Escolto Viquiràdio mentre cuino.»
xerrar (verb): Parlar de manera distesa. «Ens quedem a xerrar una estona?»
calaix (nom masculí): Caixa que entra i surt d’un moble. «Les claus són al calaix de la cuina.»
got (nom masculí): Recipient per beure. «Em poses un got d’aigua, si us plau?»
forquilla (nom femení): Estri amb pues per menjar. «Posa la forquilla a l’esquerra del plat.»
ganivet (nom masculí): Estri per tallar. «Talla el pa amb el ganivet gros.»
cullera (nom femení): Estri per menjar sopa i aliments líquids. «Necessito una cullera per a la crema catalana.»
tovallola (nom femení): Peça de roba per eixugar-se. «No t’oblidis la tovallola per a la platja.»
rellotge (nom masculí): Aparell que marca l’hora. «Mira el rellotge: ja és l’hora de les notícies.»
setmana (nom femení): Període de set dies. «Cada setmana hi ha cançons noves al rànquing.»
veí (nom masculí (veïna, femení)): Persona que viu a prop nostre. «La meva veïna també escolta Viquiràdio.»
llibreta (nom femení): Quadern petit per escriure-hi. «Apunto les paraules noves en una llibreta.»
despertador (nom masculí): Rellotge que sona per despertar-nos. «El despertador sona a les set.»
maduixa (nom femení): Fruit vermell, petit i dolç. «De postres, maduixes amb nata.»
pastanaga (nom femení): Hortalissa de color taronja. «Els conills mengen pastanagues.»
estiu (nom masculí): L’estació més calorosa de l’any. «A l’estiu hi ha festivals de música a tot arreu.»
hivern (nom masculí): L’estació més freda de l’any. «A l’hivern neva al Pirineu.»
tardor (nom femení): Estació entre l’estiu i l’hivern. «A la tardor mengem castanyes i panellets.»
primavera (nom femení): Estació entre l’hivern i l’estiu. «A la primavera arriba Sant Jordi.»

Ploure a bots i barrals: Ploure molt fort. «No surtis ara, que plou a bots i barrals!»
Fer-ne cinc cèntims: Explicar alguna cosa de manera breu. «No tinc temps; fes-me’n cinc cèntims.»
Anar de bòlit: Anar molt atrafegat, amb massa feina. «Aquesta setmana vaig de bòlit.»
Estar com un llum: Estar una mica boig, fer coses estranyes. «El meu cosí està com un llum!»
Ser un pa sense sal: Ser una persona o cosa avorrida, sosa. «Aquella pel·lícula era un pa sense sal.»
Posar-se les piles: Començar a esforçar-se o espavilar-se. «Si vols aprovar, posa’t les piles.»
A la quinta forca: Molt lluny. «Viu a la quinta forca, però ens escolta cada dia.»
Fer el préssec: Fer el ximple, fer una cosa poc assenyada. «No facis el préssec i porta el paraigua.»
Estar fins al capdamunt: Estar tip, cansat d’una situació. «Estic fins al capdamunt de tanta pluja.»
Bon profit!: Fórmula per desitjar que algú gaudeixi del menjar. «Ja és a taula? Bon profit!»
Molt de gust: Fórmula quan coneixes algú o quan fas un favor amb gust. «—Sóc la Marta. —Molt de gust!»
Fer dissabte: Fer neteja a fons de la casa. «Avui toca fer dissabte, encara que sigui dimarts.»
Qui no plora no mama: Si no demanes les coses, no les aconsegueixes. «Demana la teva cançó: qui no plora no mama!»
Més val tard que mai: És millor fer una cosa tard que no fer-la. «Has començat a aprendre català? Més val tard que mai!»
Fer volar coloms: Fantasiejar, fer-se il·lusions poc realistes. «Deixa de fer volar coloms i posa’t a estudiar.»
Tenir mala llet: Tenir mal caràcter o mala intenció. «Aquell àrbitre té molt mala llet.»
Fer el ronso: Anar a poc a poc, mandrejar. «Va, no facis el ronso, que fem tard!»
Ser tot cor: Ser una persona molt bona i generosa. «La nostra veïna és tot cor.»
Tocar el dos: Marxar, anar-se’n. «Ja és tard: toquem el dos, que demà hi ha escola.»
Fer campana: No anar a classe sense permís. «Avui ningú ha fet campana: l’excursió era massa bona.»
Fer un nyap: Fer una cosa malament, sense traça. «He intentat pintar l’habitació i he fet un nyap.»
Ser un tros de pa: Ser molt bona persona. «El meu avi és un tros de pa: sempre ajuda tothom.»
Tenir la mosca al nas: Estar enfadat o desconfiar d’alguna cosa. «Des que li vas dir allò, té la mosca al nas.»
Fer-se un fart de riure: Riure moltíssim. «Amb aquell programa ens vam fer un fart de riure.»
Estar a la lluna de València: Estar distret, no adonar-se de res. «No m’escoltes: estàs a la lluna de València!»
Fer-se el suec: Fer veure que no t’assabentes d’alguna cosa. «Li he demanat que rentés els plats i s’ha fet el suec.»
Bufar i fer ampolles: Ser molt fàcil. «Aquest joc és bufar i fer ampolles!»
Fer mans i mànigues: Fer tot el possible per aconseguir una cosa. «Vam fer mans i mànigues per trobar entrades per al concert.»
Fer cara de pomes agres: Fer cara de disgust o d’enfadat. «Quan va sentir la notícia, va fer cara de pomes agres.»
Quedar-se de pedra: Quedar-se molt sorprès, sense saber què dir. «Em vaig quedar de pedra quan vaig sentir la meva dedicatòria a la ràdio.»
Estar de mala lluna: Estar de mal humor. «Avui el gat està de mala lluna: no el toquis.»
Ser més llarg que un dia sense pa: Ser molt llarg o pesat. «Aquest viatge en tren és més llarg que un dia sense pa.»